Com
podem treballar la contaminació acústica?
Per què cal treballar el soroll?
El soroll no
és cap altra cosa que un so molest, i quan el soroll esdevé
molèstia per a un grup de gent i n’afecta el benestar es parla de
contaminació acústica. L’absència de soroll ha esdevingut
sinònim de qualitat de vida.
L’exposició puntual i continuada a sorolls té conseqüències negatives per a la nostra salut física i psicològica a mitjà i a llarg termini. S’ha demostrat que els infants presenten més problemes d’aprenentatge dels llenguatges en els entorns sorollosos, i també mostren alteracions del sistema nerviós, fatiga, insomni, sensació de malestar...
Quines estratègies podem desenvolupar?
Hi
ha diverses estratègies per reduir el soroll a les aules, el
menjador i els passadissos:
1.- PANTALLES
VERDES. Actuacions de reducció de la
contaminació acústica.
a)
Estructures aïllants:
Ambientacions de cartró, porexpan i suro que
aïllen parts de parets
i augmenten la superfície insonora.
b) Materials
de reducció sonora: Taps de potes de
cadires i taules, tovalles al menjador,...
2.- CONSCIÈNCIA ACÚSTICA. Sensibilització del problema entre els alumnes per tal de poder-lo gestionar.
a) Tallers sobre
soroll: Auditories per mesurar els
nivells sonors que hi ha a diferents punts de l’escola. Es poden
fer servir sonòmetres de precisió (sensor que permet mesurar la
llum, el so i la temperatura, es poden enregistrar i guardar les
dades i organitzar en forma de gràfic i taules, cosa que en facilita
l’estudi), o enregistraments d’àudio més casolans (gravadores).
b) Jocs de
simulació: Activitats a l’entorn de
la problemàtica del soroll.
c) Comunicació
del soroll: Destinem uns espais per
informar estàticament i/o dinàmicament l’avaluació del problema.
Cartells:
Consells recordatoris (Ex: “Imatges
de mussol en silenci”).
Mural:
imatges sorolls habituals i quotidians reflectits en un termòmetre
de soroll.
Termòmetres
de soroll: Instruments que
informen del soroll efectuat (sonòmetre)
Delegats
del soroll: alumnes que tenen un paper
protagonista i de control del soroll a l’aula o al menjador.
3.- CANVI D’HÀBITS. A partir de l’avaluació dels resultats i de la reflexió conjunta amb el grup d’alumnes, fem propostes concretes: canvis en la manera de fer les files per entrar o sortir de classe, a les entrades de menjador, en com repartim el menjar....
TALLERS
INFANTIL.-
“Joc de discriminació auditiva”
OBJECTIUS.-
- Classificar els renous més habituals de l'entorn dels infants en agradables i poc agradables.
- Entendre el caràcter subjectiu del renou.
ACTIVITAT.-
Per fer l'activitat
hem de cercar o elaborar unes làmines en les que surtin imatges i
situacions quotidianes de la vida. Fer els renous corresponents a
cada imatge. Escoltar el renou i relacionar cada so amb la font que
el produeix.
Després d'haver realitzat el joc de discriminació auditiva podem proposar les següents activitats en grup:
Quins renous
ens agraden? Quins no ens agraden?
Ens agraden els
mateixos sons? Per què no coincidim?
Triarem
entre tots les làmines amb les imatges dels renous més
desagradables i comentam que podríem fer les persones per evitar o
disminuir els renous.
També
podem parlar dels renous que feim a l'escola i com podem millorar.
1r
CICLE.- “KARAOKE”
OBJECTIUS.-
- Classificar els renous més habituals de l'entorn dels infants en agradables i poc agradables.
- Entendre el caràcter subjectiu del renou.
ACTIVITAT.-
1.
Preparam
uns dibuixos amb llocs fàcil de reconèixer pels seus renous i sons
diferents. Identificarem amb els infants quins son els renous i sons
que apareixen i els anirem imitant entre tots. Posteriorment
repartirem entre tots els participants els renous a imitar.
2.
Anirem presentant les imatges
d'una en una. Cada participant ha d'observar quins són els renous i
sons que formen el paisatge sonor de la mateixa, i en grup tractarem
de reproduir-lo.
3.
Demanarem a un grup (p.e. de 4
integrants) que surti de l'aula i la resta de la classe triarà una
làmina a imitar. A continuació entrarà tot el grup, els taparem
els ulls hi hauran d'endevinar quin paisatge sonor estam imitant i
identificar els diferents sons i renous.
També
podem fer la representació en volum baix o volum alt.
4.
En acabar l'activitat podem
comentar:
- Diferencies i coincidències de percepció dels diferents jugadors i jugadores.
- Quines escenes han estat més fàcils d'identificar i per què?
- Quins eren els sons o renous que més destacaven a cada una d'elles.
- Quins son els sons o renous més comuns?
- Quins son els renous que més molesten i com els podem reduir, eliminar o aïllar?
- Quina era l'expressió del company a qui li ha tocat la làmina més estrident.
- Què ha passat quan hem interpretat la làmina amb volum alt?
- Quin paisatge triaries si haguessis de elegir un paisatge sonor per viure?
2n
CICLE.- “paisatges sonors”
OBJECTIUS.-
- Observar els efectes perjudicials d'un ambient molt renouer en la qualitat de la vida de les persones.
ACTIVITAT.-
Disposarem de dues
imatges: una que representi una classe tranquil·la i una altre amb
molt de renou. Podem demanar a la classe que elaborin les làmines o
que també facin fotografies de la classe fent renou o en silenci.
Quines
són els renous que es senten a la classe?
Qui
està fent més renou?
Es
pot parlar amb la resta de la classe?
Es
pot llegir tranquil·lament?
Ampliarem
les imatges i presentarem la que correspon a una aula amb molt de
renou. A continuació plantejarem les següents preguntes:
Es
pot fer feina fàcilment?
Estan
contents en aquesta classe? Per què?
Què
haurien de fer per que a la classe no hagués tan de renou?
Una
vegada realitzades les qüestions vers a la primera imatge,
presentarem la segona.
Podem
repetir la bateria de preguntes anteriors.
També
podem demanar si la nostra classe es sembla més a la primera làmina
o a la segona.
Podem
comentar en quins moments del dia o de la setmana hi ha més renou o
més silenci i que podem fer per evitar-ho.
Per
finalitzar, demanarem que apuntin o contin una història relacionada
amb alguns dels personatges que surten a la imatge.
3r
CICLE.- “La contaminació sonora”
OBJECTIU.-
Prendre consciència de que molts dels renous que ens envolten
poden ser molestos i inclús perjudicials per a la salut.
ACTIVITAT.-
1.
Escriu sis sons que et resultin agradables i altres sis
desagradables.
Sons
agradables:
..............................................
................................................
..............................................
................................................
..............................................
................................................
Sons
desagradables (renous):
..............................................
................................................
..............................................
................................................
..............................................
................................................
2.
Durant cinc minuts escoltau amb atenció els sons de l'aula.
Classifica'ls segons siguin de la pròpia aula o de fora. Després
marca amb una creu els que et resultin més desagradables.
Fora
de classe
........................................
.........................................
........................................
.........................................
........................................
.........................................
........................................
.........................................
Dintre
de classe
........................................
.........................................
........................................
.........................................
........................................
.........................................
........................................
.........................................
3.
Posada en comú (grups de 4 o 6 persones)
Hem
coincidit amb els renous i sons que hem escoltat? En quins?
Els
podeu classificar seguint algun criteri?
Hem
coincidit en els sons que venen de fora i en els de dintre? En quins?
Alguns
d'aquests renous, Són molests? Si ho són, que podem fer per a que
no ens molestin?
Quan
un company o companya té la paraula en públic i altres companys no
el deixen parlar, és un renou molest, una interferència que
dificulta la informació o una falta de respecte?
4.
Classificació dels renous i els seus efectes.
Ordena
els següents sons de més a menys renouers.
Martell
pneumàtic
Ràdio
o TV
Conversació
alta
Carrer
residencial tranquil·la
Orquestre
sinfònica
Tràfic
intens de tot tipus de vehicle
Interior
de una fàbrica amb maquinaria
Rentadora,
rentaplats
Renou
d'oficina
motor
d'avió
Comprova
la teva sèrie amb el termòmetre del renou del hall de
l'escola
Quins
renous estan per damunt del límit tolerable?
Còm
poden afectar aquests renous a les persones?
Una
vegada realitzada l'activitat lliurarem unes càmeres fotogràfiques
als alumnes de 6è per a que cada grup pugui reproduir imatges de
contaminació acústica i imatges de respecte del silenci a l'escola.
Després
farem una exposició d'imatges.
Una
vegada realitzades les activitat entre tots els cicle farem un mapa
sonor del centre.
OBJECTIU.-
- Detectar el nivell de renou que ens envolta habitualment.
- Entendre que el renou permanent implica pèrdua de qualitat de vida i afecte a la salut.
Pas
a pas:
- Proposam quines són les zones del centre que volem investigar (aula, passadissos, menjador, patis...) i en quin moment del dia ho feim (inici de les sessions, entre sessions, durant s'esplai, a les entrades, a les sortides, a la fila per anar a E.F. o música...) Una vegada definit, dividim la classe en grups i adjudicam a cada un dels grups un lloc i hora. Si són grups d'infants més petits és pot fer amb el grup-classe junt.
- Mesurarem amb el sonòmetre aquests llocs i moments durant 2'-5' i anotarem la quantitat mitja de decibels captats.
- Damunt el plànol de l'escola reflectirem les dades. Adjudicam mateixos colors del termòmetre dels soroll del hall.
-
55 a 60 decibels
60 a 65 decibels
65 a 70 decibels
70 a 75 decibels
75 a 80 decibels
80 a 85 decibels
més de 85 decibels
- Per finalitzar l'activitat podem fer una petita exposició completant el planell de hall i incloure: el mapa sonor, informacions de les repercussions del renou a la salut, els resultats d'alguna enquesta que puguem fer als pares a casa i les mesures que podem prendre per reduir el soroll a l'escola.Tot juts en aquest punt, podem posar en marxa el projecte de“menys soroll a l'escola”
Una vegada definit els
moments i llocs en que feim més renou, concretam i decidim amb el
grup classe quines son les mesures que hem de prendre per reduir el
soroll a l'escola:
infantil:
1.- Fer fila ordenada i
sense cridar a l'hora de pujar a psico.
2.- Fer silenci quan
estam assegut a l'estora.
3.- Aixecar la mà si
volem parlar
primària:
1.- Fer fila ordenada i
sense cridar durant les entrades i sortides de l'escola
2.- Fer fila ordenada i
sense cridar durant les entrades i sortides del pati (3r cicle puja
per l'escala d'infantil)
3.- Escoltar en silenci
les explicacions dels mestres.
4.- Fer feina a l'aula en
silenci o parlar fluix.
5.- Fer els canvis d'aula
amb els especialistes en silenci.
Cada cicle concretarà
les mesures a prendre en funció del nivell dels infants.
Exemples:
2n cicle.- han fet
un senyal amb dues cares, mussol verd/ mussol vermell i ho han penjat
de la porta, a l'hora de les sortides i entrades de l'aula si el
mussol està en vermell vol dir que ho estan fent malament , que hi
ha massa renou, si està verd vol dir que ho fan bé.
El tutor a cada sessió
que far o al final del dia valora amb el seu grup si és mereixen un
gomet.
Especialista
d'educació física, música i anglès.- Utilitza el mateix
mussol per sortir i entrar (2n cicle) i si en tornar del gimnàs o
del pati el grup no ha fet silenci en les pujades i baixades no els
dona gomet o estrella.
1r cicle.- Han
reduït la valoració sobretot a les entrades de les 9h i les 12h.
Per valorar si fan fila en silenci i entren a l'aula ordenadament per
seure, treure material...
Després han triat dues
sessions de lectura setmanals per lliurar un mussol si ho fam en
silenci.
També han assignat dos
delegats o ajudants de mussol per a que vagin sempre davant i darrera
de la fila i puguin comprovar si ho estan fent bé.
Còm
valoram si durant la setmana han respectat les mesures que ells
mateixos han proposat?
Omplirem
una graella (tipo horari) amb les caselles en blanc amb un gomet o a
retolador de color quan ho han fet bé.
Els
especialistes , en tornar amb el grup, ompliran el quadre blanc que
correspon a la seva sessió.
El
tutor d'aula ho farà en funció de les mesures concensuades i
concretades en funció del nivell dels infants.
Per
exemple, a final del dia o a cada sessió, valorant amb el
grup-classe com ho han fet.
Exemple:
|
|
dilluns
|
dimarts
|
dimecres
|
dijous
|
divendres
|
|
9 – 9:50
|
|
|
|
|
|
|
9:50 – 10:40
|
|
|
|
|
|
|
10:40 – 11:30
|
|
|
|
|
|
|
12 – 13
|
|
|
|
|
|
|
13 - 14
|
|
|
|
|
|
Al
final de setmana comptam quants gomets o caselles emplenades tenim i
per cada 10 punts (1 punt equival a 1 gomet o casella de color)
aconseguirem un mussol petit que anirem aferrant d'una branca feta de
paper, cartolina, paper pinotxo, tubs de paper de water...
Infantil
valora diferent, per cada actuació valorada positivament lliuren al
grup 2 mussols.
En
acabar el curs es farà un recompte de mussols i es premiaran
per separat, les aules d'infantil i primària (1r i 2n classificat)
amb un obsequi:
proposta
d'obsequis
- un guardó/ medalles de mussols
- xapes de mussols/ una visera de mussol
- una sortida