PROGRAMA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA


Com podem treballar la contaminació acústica?

Per què cal treballar el soroll?
El soroll no és cap altra cosa que un so molest, i quan el soroll esdevé molèstia per a un grup de gent i n’afecta el benestar es parla de contaminació acústica. L’absència de soroll ha esdevingut sinònim de qualitat de vida.

L’exposició puntual i continuada a sorolls té conseqüències negatives per a la nostra
salut física i psicològica a mitjà i a llarg termini. S’ha demostrat que els infants presenten més problemes d’aprenentatge dels llenguatges en els entorns sorollosos, i també mostren alteracions del sistema nerviós, fatiga, insomni, sensació de malestar...

Quines estratègies podem desenvolupar?
Hi ha diverses estratègies per reduir el soroll a les aules, el menjador i els passadissos:


1.- PANTALLES VERDES. Actuacions de reducció de la contaminació acústica.
a) Estructures aïllants: Ambientacions de cartró, porexpan i suro que aïllen parts de parets i augmenten la superfície insonora.
b) Materials de reducció sonora: Taps de potes de cadires i taules, tovalles al menjador,...

2.- CONSCIÈNCIA ACÚSTICA. Sensibilització del problema entre els alumnes per tal de poder-lo gestionar.
a) Tallers sobre soroll: Auditories per mesurar els nivells sonors que hi ha a diferents punts de l’escola. Es poden fer servir sonòmetres de precisió (sensor que permet mesurar la llum, el so i la temperatura, es poden enregistrar i guardar les dades i organitzar en forma de gràfic i taules, cosa que en facilita l’estudi), o enregistraments d’àudio més casolans (gravadores).
b) Jocs de simulació: Activitats a l’entorn de la problemàtica del soroll.
c) Comunicació del soroll: Destinem uns espais per informar estàticament i/o dinàmicament l’avaluació del problema.
Cartells: Consells recordatoris (Ex: “Imatges de mussol en silenci”).
Mural: imatges sorolls habituals i quotidians reflectits en un termòmetre de soroll.
Termòmetres de soroll: Instruments que informen del soroll efectuat (sonòmetre)
Delegats del soroll: alumnes que tenen un paper protagonista i de control del soroll a l’aula o al menjador.

3.- CANVI D’HÀBITS. A partir de l’avaluació dels resultats i de la reflexió conjunta amb el grup d’alumnes, fem propostes concretes: canvis en la manera de fer les files per entrar o sortir de classe, a les entrades de menjador, en com repartim el menjar....


TALLERS

INFANTIL.- “Joc de discriminació auditiva”


OBJECTIUS.-
  1. Classificar els renous més habituals de l'entorn dels infants en agradables i poc agradables.
  2. Entendre el caràcter subjectiu del renou.
ACTIVITAT.-
Per fer l'activitat hem de cercar o elaborar unes làmines en les que surtin imatges i situacions quotidianes de la vida. Fer els renous corresponents a cada imatge. Escoltar el renou i relacionar cada so amb la font que el produeix.

Després d'haver realitzat el joc de discriminació auditiva podem proposar les següents activitats en grup:

Quins renous ens agraden? Quins no ens agraden?
Ens agraden els mateixos sons? Per què no coincidim?

Triarem entre tots les làmines amb les imatges dels renous més desagradables i comentam que podríem fer les persones per evitar o disminuir els renous.
També podem parlar dels renous que feim a l'escola i com podem millorar.


1r CICLE.- “KARAOKE”

OBJECTIUS.-
  1. Classificar els renous més habituals de l'entorn dels infants en agradables i poc agradables.
  2. Entendre el caràcter subjectiu del renou.

ACTIVITAT.-

1. Preparam uns dibuixos amb llocs fàcil de reconèixer pels seus renous i sons diferents. Identificarem amb els infants quins son els renous i sons que apareixen i els anirem imitant entre tots. Posteriorment repartirem entre tots els participants els renous a imitar.

2. Anirem presentant les imatges d'una en una. Cada participant ha d'observar quins són els renous i sons que formen el paisatge sonor de la mateixa, i en grup tractarem de reproduir-lo.

3. Demanarem a un grup (p.e. de 4 integrants) que surti de l'aula i la resta de la classe triarà una làmina a imitar. A continuació entrarà tot el grup, els taparem els ulls hi hauran d'endevinar quin paisatge sonor estam imitant i identificar els diferents sons i renous.
També podem fer la representació en volum baix o volum alt.

4. En acabar l'activitat podem comentar:
  • Diferencies i coincidències de percepció dels diferents jugadors i jugadores.
  • Quines escenes han estat més fàcils d'identificar i per què?
  • Quins eren els sons o renous que més destacaven a cada una d'elles.
  • Quins son els sons o renous més comuns?
  • Quins son els renous que més molesten i com els podem reduir, eliminar o aïllar?
  • Quina era l'expressió del company a qui li ha tocat la làmina més estrident.
  • Què ha passat quan hem interpretat la làmina amb volum alt?
  • Quin paisatge triaries si haguessis de elegir un paisatge sonor per viure?

2n CICLE.- “paisatges sonors”

OBJECTIUS.-
  1. Observar els efectes perjudicials d'un ambient molt renouer en la qualitat de la vida de les persones.

ACTIVITAT.-

Disposarem de dues imatges: una que representi una classe tranquil·la i una altre amb molt de renou. Podem demanar a la classe que elaborin les làmines o que també facin fotografies de la classe fent renou o en silenci.

Quines són els renous que es senten a la classe?
Qui està fent més renou?
Es pot parlar amb la resta de la classe?
Es pot llegir tranquil·lament?
Ampliarem les imatges i presentarem la que correspon a una aula amb molt de renou. A continuació plantejarem les següents preguntes:
Es pot fer feina fàcilment?
Estan contents en aquesta classe? Per què?
Què haurien de fer per que a la classe no hagués tan de renou?

Una vegada realitzades les qüestions vers a la primera imatge, presentarem la segona.
Podem repetir la bateria de preguntes anteriors.

També podem demanar si la nostra classe es sembla més a la primera làmina o a la segona.

Podem comentar en quins moments del dia o de la setmana hi ha més renou o més silenci i que podem fer per evitar-ho.

Per finalitzar, demanarem que apuntin o contin una història relacionada amb alguns dels personatges que surten a la imatge.


3r CICLE.- “La contaminació sonora”


OBJECTIU.- Prendre consciència de que molts dels renous que ens envolten poden ser molestos i inclús perjudicials per a la salut.

ACTIVITAT.-

1. Escriu sis sons que et resultin agradables i altres sis desagradables.

Sons agradables:

.............................................. ................................................
.............................................. ................................................
.............................................. ................................................

Sons desagradables (renous):

.............................................. ................................................
.............................................. ................................................
.............................................. ................................................

2. Durant cinc minuts escoltau amb atenció els sons de l'aula. Classifica'ls segons siguin de la pròpia aula o de fora. Després marca amb una creu els que et resultin més desagradables.

Fora de classe

........................................ .........................................
........................................ .........................................
........................................ .........................................
........................................ .........................................

Dintre de classe

........................................ .........................................
........................................ .........................................
........................................ .........................................
........................................ .........................................

3. Posada en comú (grups de 4 o 6 persones)

Hem coincidit amb els renous i sons que hem escoltat? En quins?
Els podeu classificar seguint algun criteri?
Hem coincidit en els sons que venen de fora i en els de dintre? En quins?
Alguns d'aquests renous, Són molests? Si ho són, que podem fer per a que no ens molestin?
Quan un company o companya té la paraula en públic i altres companys no el deixen parlar, és un renou molest, una interferència que dificulta la informació o una falta de respecte?

4. Classificació dels renous i els seus efectes.
Ordena els següents sons de més a menys renouers.

Martell pneumàtic
Ràdio o TV
Conversació alta
Carrer residencial tranquil·la
Orquestre sinfònica
Tràfic intens de tot tipus de vehicle
Interior de una fàbrica amb maquinaria
Rentadora, rentaplats
Renou d'oficina
motor d'avió

Comprova la teva sèrie amb el termòmetre del renou del hall de l'escola

Quins renous estan per damunt del límit tolerable?
Còm poden afectar aquests renous a les persones?

Una vegada realitzada l'activitat lliurarem unes càmeres fotogràfiques als alumnes de 6è per a que cada grup pugui reproduir imatges de contaminació acústica i imatges de respecte del silenci a l'escola.
Després farem una exposició d'imatges.

 
Una vegada realitzades les activitat entre tots els cicle farem un mapa sonor del centre.

OBJECTIU.-
  1. Detectar el nivell de renou que ens envolta habitualment.
  2. Entendre que el renou permanent implica pèrdua de qualitat de vida i afecte a la salut.

Pas a pas:

  1. Proposam quines són les zones del centre que volem investigar (aula, passadissos, menjador, patis...) i en quin moment del dia ho feim (inici de les sessions, entre sessions, durant s'esplai, a les entrades, a les sortides, a la fila per anar a E.F. o música...) Una vegada definit, dividim la classe en grups i adjudicam a cada un dels grups un lloc i hora. Si són grups d'infants més petits és pot fer amb el grup-classe junt.
  2. Mesurarem amb el sonòmetre aquests llocs i moments durant 2'-5' i anotarem la quantitat mitja de decibels captats.
  3. Damunt el plànol de l'escola reflectirem les dades. Adjudicam mateixos colors del termòmetre dels soroll del hall.

55 a 60 decibels

60 a 65 decibels

65 a 70 decibels

70 a 75 decibels

75 a 80 decibels

80 a 85 decibels

més de 85 decibels
 
  1. Per finalitzar l'activitat podem fer una petita exposició completant el planell de hall i incloure: el mapa sonor, informacions de les repercussions del renou a la salut, els resultats d'alguna enquesta que puguem fer als pares a casa i les mesures que podem prendre per reduir el soroll a l'escola.
    Tot juts en aquest punt, podem posar en marxa el projecte de
    menys soroll a l'escola”

Una vegada definit els moments i llocs en que feim més renou, concretam i decidim amb el grup classe quines son les mesures que hem de prendre per reduir el soroll a l'escola:

infantil:

1.- Fer fila ordenada i sense cridar a l'hora de pujar a psico.
2.- Fer silenci quan estam assegut a l'estora.
3.- Aixecar la mà si volem parlar

primària:

1.- Fer fila ordenada i sense cridar durant les entrades i sortides de l'escola
2.- Fer fila ordenada i sense cridar durant les entrades i sortides del pati (3r cicle puja per l'escala d'infantil)
3.- Escoltar en silenci les explicacions dels mestres.
4.- Fer feina a l'aula en silenci o parlar fluix.
5.- Fer els canvis d'aula amb els especialistes en silenci.

Cada cicle concretarà les mesures a prendre en funció del nivell dels infants.

Exemples:

2n cicle.- han fet un senyal amb dues cares, mussol verd/ mussol vermell i ho han penjat de la porta, a l'hora de les sortides i entrades de l'aula si el mussol està en vermell vol dir que ho estan fent malament , que hi ha massa renou, si està verd vol dir que ho fan bé.
El tutor a cada sessió que far o al final del dia valora amb el seu grup si és mereixen un gomet.

Especialista d'educació física, música i anglès.- Utilitza el mateix mussol per sortir i entrar (2n cicle) i si en tornar del gimnàs o del pati el grup no ha fet silenci en les pujades i baixades no els dona gomet o estrella.

1r cicle.- Han reduït la valoració sobretot a les entrades de les 9h i les 12h. Per valorar si fan fila en silenci i entren a l'aula ordenadament per seure, treure material...
Després han triat dues sessions de lectura setmanals per lliurar un mussol si ho fam en silenci.
També han assignat dos delegats o ajudants de mussol per a que vagin sempre davant i darrera de la fila i puguin comprovar si ho estan fent bé.

Còm valoram si durant la setmana han respectat les mesures que ells mateixos han proposat?

Omplirem una graella (tipo horari) amb les caselles en blanc amb un gomet o a retolador de color quan ho han fet bé.
Els especialistes , en tornar amb el grup, ompliran el quadre blanc que correspon a la seva sessió.
El tutor d'aula ho farà en funció de les mesures concensuades i concretades en funció del nivell dels infants.
Per exemple, a final del dia o a cada sessió, valorant amb el grup-classe com ho han fet.


Exemple:


dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres


9 – 9:50







9:50 – 10:40







10:40 – 11:30






12 – 13







13 - 14






Al final de setmana comptam quants gomets o caselles emplenades tenim i per cada 10 punts (1 punt equival a 1 gomet o casella de color) aconseguirem un mussol petit que anirem aferrant d'una branca feta de paper, cartolina, paper pinotxo, tubs de paper de water...

Infantil valora diferent, per cada actuació valorada positivament lliuren al grup 2 mussols.

En acabar el curs es farà un recompte de mussols i es premiaran per separat, les aules d'infantil i primària (1r i 2n classificat) amb un obsequi:

proposta d'obsequis
  • un guardó/ medalles de mussols
  •  xapes de mussols/ una visera de mussol
  • una sortida


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada